NYAP A SOLIUS: Polígon industrial

Població: Solius (Santa Cristina d’Aro)
Denominació:S-17 Sector Industrial Molí d’en Reixac
Tipus d’actuació urbanística: Polígon industrial
Ubicació: A l’entrada de la vall de Solius, a tocar del riu Ridaura
Tipologia del sòl abans de la requalificació: Sòl agrícola de primera qualitat
Superfície: 14 ha aprox.
Superfície construïble: 60.000 m2
Tipologia construcció: Naus industrials en filera i aïllades
Propietari terrenys en el moment de la requalificació: Josep M. Puig Salellas (Notari)
Propietari actual (octubre 2005): Grupo Azimut - Riva y García Fincas

Responsables polítics i grup polític:
Alcaldesa anterior: Pilar Blasco (CiU)
Alcalde (2005): Ricard Herrero (PSC)
Regidor d’Urbanisme (2005): Ramon Vancells
Conseller d’Urbanisme (2005): Joaquim Nadal
Conseller de Medi Ambient (2005): Salvador Milà

Situació actual:
En resposta a la pressió dels veïns i de la Plataforma Ciutadana Salvem Solius, recolzada pels grups de defensa del territori Salvem l’Empordà, Associació dels Naturalistes de Girona (ANG), Ardenya Patrimoni i Natura, Arítjol (Palafrugell), Ateneu Popular de Calonge, SOS Lloret, el dia 7 de maig del 2006 es fa públic que no es farà el polígon industrial a Solius.

L’alcalde Ricard Herrero, el conseller d’Urbanisme, Joaquim Nadal i l’empresa propietària del terreny anuncien un pacte, una solució de compromís, que consisteix a transformar el polígon industrial en un polígon industrial discontinu. Això vol dir que es crea una nova zona industrial en un altre punt del poble (sobre la carretera de Sant Feliu de Guíxols), que s’afegeix a la zona industrial de Solius. Juntes dupliquen la la superfície inicial prevista a Solius.

La “solució” és concentrar tota l’edificació industrial en aquesta nova ubiació, compactant-la i, per contra, concentrar a Solius totes les zones verdes. A efectes pràctics: la gestió de la zona industrial de Solius passa a mans de l’Ajuntament que afirma que no es construiran naus industrials a Solius sino que es faran zones verdes i altres activitats de tipus social o mediambientals (un centre cívic al Molí d’en Reixac?, vivers de plantes autòctones?, activitats relacionades amb la salut natural?,...

V Visita a masos de Torroella i presentació vídeo

NO A LA MAT!

Manifestació NO A LA MAT
Diumenge 30 de març
Sortida: 11.30h de la plaça del Lleó de Girona

Xerrada sobre l'aigua

La nova cultura de l'aigua en la gestió dels rius catalans
Xerrada a càrrec de Gent del Ter
Organitza: CUP
Lloc: Casa de cultura de Girona
Dia i hora: Divendres 28 de març a les 7.30h

Manifest contra l'anella de les Gavarres i la política d’infraestructures de la Generalitat

Xarxa-Empordà ha fet arribar aquest manifest a diverses autoritats polítiques, entre elles el Conseller de política territorial i obres públiques de la Generalitat de Catalunya:

Manifest contra l'anella de les Gavarres i la política d’infraestructures de la Generalitat

Mentre a França qualsevol traçat va acompanyat d'un projecte mediambiental; mentre a Itàlia s'inverteix anualment en la protecció dels paisatges com a recurs econòmic en alça; mentre a Gran Bretanya hi ha una llei per a la protecció els paisatges i la seva recuperació per als ciutadans; mentre geògrafs, arquitectes i psicòlegs reivindiquen el valor territorial, cultural i terapèutic dels espais naturals, des dels despatxos de Política Territorial de la Generalitat de Catalunya es dissenyen traçats agressius sobre una comarca de paisatge fràgil, fins fa poc gairebé verge, valorada arreu del món per la seva bellesa, com és l'Empordà.
Només cal circular sobre els nous traçats de la N-II a l'alçada de Caldes de Malavella o per la C-63 de Llofriu a Palamós per veure com n´és d'evident la brutal destrucció de l'entorn natural, fent cas omís de totes les recomanacions i obligacions legals europees. Un traçat que no té en compte el valor natural de l'entorn que està arrasant, ni la seva necessària integració amb el paisatge. Perquè desdoblaments com el de la C-66 no solucionen la mobilitat dels empordanesos, sinó que fragmenten el territori per a les persones i per a la fauna, promouen la proliferació de més infraestructures industrials i agredeix un ecosistema que inclou espais PEIN i un patrimoni natural que el Pla Director de l’Empordà reconeix cal protegir per generacions presents i futures.
Davant l'enorme impotència i tristesa que aquest fet causa en la ciutadania, i que se'ns trasllada a les plataformes sotasignants, exigim:
1. Uns traçats d'infraestructures que respectin els ecosistemes i la fragilitat del paisatge de l'Empordà.
2. Que el govern de la Generalitat compleixi escrupolosament la legislació europea i pròpia (Llei de la C.A. de Catalunya 8/2005, de 8 de juny, de Protecció, Gestió i
Ordenació del Paisatge) i que tots els projectes vagin acompanyats paral·lel.lament d'un projecte de recuperació paisatgística mediambiental amb el compromís de reintengració de tots aquells trams que acompanyin el traçat, aplicant els mitjans que utilitza qualsevol país de la Unió Europea.
3. Que s'atengui a les recomanacions i treballs de l'Observatori del Paisatge o, per contra, s'informi a la ciutadania quin ha estat el fi real de la creació d'un ens del qual s'ha fet cas omís ignorant-lo, malgrat les inversions destinades a ell.
4. Que paral.lelament als traçats d'infraestructures es construeixin carrils bicicleta, separats per una mitjana i una barrera natural, que donin oportunitat de conèixer l'Empordà d'una altra manera i apostar per una mobilitat sostenible.
5. Que en la construcció de les infraestructures no es prioritzi el vehicle particular, ni es dissenyin infraestructures pensant en afluències de trànsit que només es produeixen durant uns pocs mesos l'any, sinó que es fomenti el transport públic, es protegeixi la mobilitat rural (en tractors) i s’actuï per reduir la densitat de trànsit en els mesos punta, enlloc de dissenyar totes les infraestructures pensant en aquests mesos punta.
6. Que en comptes del traçat de l'anella de les Gavarres s'aposti d'una vegada per totes per una xarxa ferroviària regional potent i de nivell europeu, que recuperi els traçats antics i pugui servir d'alternativa al vehicle privat.

Signa el manifest contra el decreixement de la conca del Ter

La Plataforma d'Oposició als Transvasaments està recollint des del desembre passat adhesions al manifest de protecció de la Conca del Ter seguint la Directiva Marc Europea i els criteris de la Nova Cultura de l'Aigua. Gent del Ter ha habilitat aquesta adreça perquè puguem signar electrònicament tots els que encara no ho hagueu fet: http://gentdelter.blogspot.com/

Recs vius = Plana Viva

La campanya per salvar els recs que està fent la Gent del Ter està difonent un missatge tant preciós pel territori com els racons que, miraculosament, encara sobreviuen a l'Empordà. L'exposició de fotografies de recs encara vius juntament amb tots els missatges clars sobre la importància de mantenir-los vius i la irracionalitat de canalitzar-los amb ciment, quan a tota Europa el que s'està fent ja és desentubar vist l'error comès, fa d'aquesta campanya un acte que no podem deixar de recolzar amb força.

El Defensor del Poble veu anomalies en les mesures ambientals del TAV a Bàscara

Reproduim aquesta notícia de Mar Vicente difosa pel Centre de la Sostenibilitat:

El Defensor del Poble veu possibles irregularitats en les mesures ambientals al pas del TAV per Bàscara, arran d'una queixa de Defensem el Territori, que denuncia que s'ha incomplert la declaració d'impacte ambiental en aquest tram. Entre les anomalies, l'oficina d'Enrique Múgica veu que no s'ha evitat la fragmentació del territori per no haver aprofitat el corredor de l'AP-7 i l'N-II, i que no s'ha avaluat l'impacte sobre el conjunt històric de Bàscara. Per això, ha demanat documentació als ministeris de Foment i Medi Ambient. A part, ahir es va posar en marxa la línia del TAV que uneix Madrid i Barcelona.
L'oficina del Defensor del Poble ha remès una carta a l'entitat Defensem el Territori, que està en contra del traçat del TAV, en què li dóna la raó en part de les queixes que li va fer arribar. En concret són vuit punts que el defensor considera que «mereixen una indagació» i que «hi ha motius» per actuar. Entre aquests, hi ha «possibles incompliments» de la declaració d'impacte ambiental perquè no s'ha evitat la fragmentació del territori, perquè no s'ha evitat que s'extregui o s'acumuli grava en zones d'alt valor agrícola, perquè no s'han adoptat mesures per reintroduir la llúdriga al riu Fluvià, perquè no s'ha aportat la documentació d'impacte ambiental abans de començar les obres i perquè falta l'estudi de corredors de fauna. A part, també considera que no s'ha avaluat l'impacte que tindrà el pas del TAV a menys de cent metres del nucli de Bàscara i sobre la riera Cassinyola, i tampoc s'ha fet l'avaluació de l'impacte dels abocadors.
El defensor, en canvi, assegura que no pot investigar sobre el recurs contenciós administratiu presentat per Defensem el Territori, tot i que es mirarà «els retards indeguts».
Des de la plataforma Defensem el Territori s'ha valorat positivament la decisió del defensor i asseguren: «És tota una institució qui es planteja l'incompliment de la declaració d'impacte ambiental de les obres del TAV i es confirma que tenim tota la raó de les nostres reiterades denúncies.» Si es demostra l'incompliment, el Defensor del Poble es podrà limitar a recomanar als ministeris que compleixin les disposicions ambientals.
La plataforma ha tornat a demanar a la ministra de Medi Ambient que s'aturin les obres que ja han començat a Bàscara. «Veiem impotents com les màquines destrossen implacablement el nostre territori», diu.