El 27 de febrer un grup d'associacions, entre les quals Xarxa Empordà, han penjat aquest cartell a la sortida de La Bisbal d'Empordà per denunciar el desastre ambiental de la construcció de l'autovia de les Gavarres. Us adjuntem aquí el text que ha llegit la Marian de 13 anys:
Escrit NOAUTOVIA GAVARRES per Marian Boada
Els meus avis i besavis materns han estat fills de l’Emporda. Aqui, amb els meus pares i germans és on hem crescut hem jugat i gaudit de les coses senzilles que ens ha ensenyat la natura. Sentir a la nit el cant dels grills, l’udol de l’oliva blanca, al mati els xoriguers.. la primavera amb l’arribada de les orenetes... el poble de Vulpellac semblava que s’hi preparava una festa; piulaven i feien acrobàcies, mentre construïen els seus nius d’argila sota els teulats de les cases. La tia deia que quan feien vols rasos significava que plouria.
Recordo els camins que envoltaven el mas, el perfum de les flors dels marges, i quan queien quatre gotes, aquella olor de la terra mullada barrejada amb la pinassa i el fonoll, feia sortir gripaus i cargols de les bardisses i es veia molta gent que els anava a cassar.
Però fa pocs anys les coses van començar a canviar; van asfaltar els camins , van tallar arbres per eixamplar-los, i encara que alguns deien que seria una millora, a mi em va provocar la sensació d'haver perdut el mes maco que teníem..`Ara ja no passegen mes els cavalls amb els seus genets, perquè diu que l’asfalt els fa relliscar, ni nosaltres podem anar a córrer amb els gossos, ni amb les bicis perquè fem patir la mare, allo es va acabar!. Una fumigadora de tant en tant va ruixant amb verí les flors que florien pels marges, i l’endemà estan ben resseques i ja no fan olor. Per això han fugit els cargols i les granotes, els hi han pres el lloc per viure. Els cotxes, les motos fins i tot ja camions ja s’han fets amos els ’aquella petita variant”.
Ara ens hem assabentat que volen construir una “granvariant” per que a l’estiu no hi hagi embussos, però tots sabem el mal que pot fer a les muntanyes de les Gavarres, las poden escanyar, . Els antics camins seran tallats, corriols entre veins, parents, boscos, camps rius i rieres, que sempre hi han estat, tot trinxat. Y jo em pregunto:
Si continuem així,
tornaran les orenetes al poble? sentirem més
el cant dels grills’?
sentirem udolar les olives a l’hora d’anar al llit?
Podran els nostres fills i nets seguir gaudint d’aquests privilegis?
Els que fan “tot aixó”, crec, que no pensen gens en les generacions futures.
Marian Boada (13 anys)
Mas Ral (Vulpellac)
